El meu amic Enric Pascó, conjuntament amb els inigualables
germans Gastón (Elena y Eduardo), van escriure una obra
de teatre absolutament delirant que versava sobre els orígens
del Jazz. Ells van ser, a més dels guionistes, els productors
i gairebé els directors (fins que va agafar la responsabilitat
un tal Salinas, molt més professional i seriós)
de l’obra.
Amboloani Makumba, Cabaret mi propia tumba va ser el sonor títol
del muntatge teatral. En ell vàrem participar gent de diversa
procedència. Aprenents d’actor (Pere, Lali), aprenents
d’escriptor (Joan Vinuesa), aprenents de músic (Edu,
Enric –l’altre, el dissenyador-, Eloy Pastrana, el
Violinista o jo mateix), aprenents d’artista (la Gallega
i tota la resta) i mestres de la vida. Vàrem actuar quatre
dies a la setmana, sessió doble, mes d’un més
seguit. Prou per perdre qualsevol vergonya, si és que encara
la conservàvem.
|
|
