La
Fira del Teatre de Tàrrega tenia un poder d’atracció
important en aquella època i en aquella edat. Coincidia,
pràcticament, amb la nostra Diada Nacional de la Cassola
i encadenàvem la festa de forma natural (i inconscient).
El meu amic Rogelio vivia llavors a Tàrrega. Va habitar,
successivament, a tres pisos, cada un dels quals era, si cabia,
més estrany que l’anterior. El que tocava aquell
any era una mena de Casa tomada cortazariana, on se sentien els
sorolls dels veïns darrera un parell de grans portes tancades
amb clau. Tota la tropa dels Engels i la majoria de la colla de
Belles Arts dormíem (és una forma de parlar) en
aquelles cases.
L’ambient de festa i creació que es respirava pràcticament
t’empenyia a participar d’alguna manera o una altra.
Nosaltres aquell any vàrem fer, amb separadors de llibreta,
dues plantilles (stencils avant la letre) amb dirigibles, amb
els quals van guarnir tots els racons de la vila.
|
|
