El
meu poble, com gairebé tots els que es mereixin ser-ho,
té una dita (tal com d’altres tenen un renom gentilici
o, directament, un malnom): “Botifarra pels d’Ivars,
que no volen la Missió”. Aquesta Missió era
una mena d’expedició religiosa itinerant que feia
apostolat i celebracions litúrgiques. Al meu poble, com
calia esperar, els varen apedregar i això va provocar un
càstig exemplar per part de les autoritats eclesiàstiques
i civils, que va durar quinze dies.
Per a aquella segona Diada Nacional de la Cassola, vàrem
construir un drac gegant (amb l’ajut inestimable de la cooperativa
tèxtil C.O.I.D.I.U., capitanejada per la meva mare, la
Isabel) muntat per estranys personatges. Els Engels érem
La NeoMissió, que tornava al poble per fustigar als vilatans
desencaminats que havien substituït la festa religiosa per
la pagana. Les nostres disfresses negres i la música de
trompetes del judici final els avisaven fatalment.
|
|
