Formant part de l’exposició “’06. Les sis millors exposicions de 2006”, aquesta acció, barreja de happening i pseudo-documental va se rodada pel Marc, amb la col.laboració interpretativa del Luis. Va ser rodada, entre matiners atletes dominicals, cercadors d’espàrrecs silvestres o de cargols mutants i automòbils solitaris, sospitosament oscil.lants, en aquells estranys i màgics paratges on la ciutat s’acaba (si s’acaba).
Amb dues de les icones personals favorites, el Travis (gran Harry Dean Stanton) del film de Wenders “Paris-Texas”, fet amb cartró, i jo mateix (amb aquell protagonisme infantil que tenim tots els artistes), vàrem retratar aquests deserts propers, com aquell al que cantava Loquillo a “Avenida de la Luz” o pels que circulava Nanni Moretti, guiat per la intuïció i la música del “Köln Concert” de Keith Jarreth, tot cercant, amb una mena de tendre fetitxisme poètic, el lloc on va matar el Pasolini.