En
les primeres temporades de La Xina, complementaven la programació
d’exposicions amb “Activitats Paral.leles”.
Aquest epígraf englobava des de concerts o presentacions
de llibres fins a performances i d’altres pallassades
(visiteu la web www.laxinaart.org). Una de les més interessants
va ser una barreja entre literatura satírica i projecció
de diapositives.
Luis Casado, amb la seva prosa irònica i lúcida
feia un repàs a l’estat actual de l’art contemporani,
fent incís especial a la ciutat de Barcelona i a Catalunya
en general, emprant frases fetes del ric vocabulari del món
dels toros. Jo projectava la sèrie de cartrons que havia
fet per les exposicions a València i Granada (veieu Exposicions
col·lectives). Una particular història de l’art
íntima que anava projectant, al fons de la galeria, al
ritme de la locució, en el més ranci estil radiofònic,
que el Luis anava recitant.
|
|
