|
Presentació
Els primers anys de La Xina van ser durs per moltes raons, però
una d’elles (conseqüència directa de l’esperit
autogestionari del grup, així com, òbviament, pel
precari estat econòmic de la incipient associació)
va ser el fet que nosaltres, els xinos, obríssim per torns
la sala al públic (una mena de guàrdies com els
metges o els soldats). El tercer any, una mica cremats pel fet,
ja que tots teníem alguna altra feina, a més de
la d’artista, vàrem contemplar la possibilitat de
tenir una persona aliena al grup per desenvolupar aquestes tasques
d’hostessa i secretària.
Alguns casos van ser per contractació laboral, d’altres
algun propi xino, d’altres vam utilitzar la figura de la
becària (llavors cuejava cas Lewinski). Per a tots i totes
un record: Rosario, Laura, Mohamed, Yasmine (ara) i Marion, una
estudiant d’Arts i Oficis francesa, que va muntar aquesta
proposta basada en el revers de la coneguda pel.licula de José
Luis Guerín. |
