|
Per a la segona exposició de la primera gira nacional de
La Xina vàrem recórrer als sempre soferts surrealistes
tant a l’hora d’intentar seguin treballant com un
grup (la qual cosa és sempre complicada, i més en
un col.lectiu amb els egos individuals grans com a zèppelins)
com a l’hora de triar el títol de la mostra. Reunits
al restaurant de l’Andrés, cadascun de nosaltres
va escriure una paraula en un paper i els vàrem posar en
una bossa per extraure el grandiloqüent títol “Arando
desprevenidos el frágil peralte, sin plan ni brújula”.
La majoria dels mots feien referència a la desorientació,
a la provisionalitat i, al mateix temps, a la voluntat de crear.
Òbviament un mot fugia d’aquests matisos (“peralte”)
que, com podeu suposar, era la paraula que jo havia triat. Es
parlava de la pintura tradicional horitzontal, dels quadres cap
per avall de Baselitz, però ara naixia una nova visió
peraltada.
|
|
