Presentació
Retorn a les exposicions col.lectives desprès d’un
llarg parèntesi produït, entre d’altres coses,
pel fet d’haver acabat a la facultat, haver anar a la guerra
a Cartagena, començar a treballar en una escola (l’Isabel
de Villena, on encara segueixo), canviar de pis per anar a viure
en parella (abandonant aquella fabulosa Casa dels solters massai
que són els pisos d’estudiants), etc. En definitiva,
tenir aquella edat en la qual, tal com diu Gabrielle Salvatores
a “Mediterrani”, un no sap ben bé si començar
a formar una família o perdre’s pel món.
Aquesta mostra es tractava d’un popurri bastant descompensat
i ruboritzant organitzat pel Col.legi de Llicenciats de Belles
Arts i Professors de Dibuix on es barrejaven matussers retrats
de nus al natural, rams de flors, abstraccions psicodèliques,
algun retrat a l’oli de mirada erràtica i aquests
collages, una mena de spin off de la sèrie “Xove
na terra” (veieu Exposicions individuals).
|
