|
Presentació
Sentencia, amenaçant, la dita: “Segones parts mai
són bones” (oblidant-se, entre d’altres,
del “Quixot” de Cervantes o de “El padrino”
de Francis Ford Coppola). Aquesta mostra no és, segurament,
una d’aquestes il.lustres excepcions. La veritablement
engrescadora proposta titulada “Espacio Kipel” (veieu
Muntatges), on ens inventàrem una artista conceptual
canària, d’origen alemany, Sara Kipel, posseïdora
d’una modèlica biografia d’avantguardisme,
oportunisme històrica i compromís social, no va
tenir del tot la continuïtat desitjada en aquesta altra
volta de cargol.
Fruit d’un intercanvi amb l’Ateneo de La Laguna
de Tenerife, especialistes en fer obres de molt petit format
(en protesta per les restriccions duaneres illenques a l’enviament
d’obra artística), vàrem concebre un retorn
a la terra de Sara on, seguint la línia conceptual, mostraria
les obres d’altres artistes que havia anat adquirint al
llarg dels seus interminables viatges. |
