|
Presentació
Durant la recentment redescoberta dècada dels 80, entre
d’altres fenòmens curiosos, n’aparegueren dos
particularment interessants. Per un costat, la reexplosió
de la pintura, després d’avorridíssims anys
de conceptualisme, que havien deixat les galeries més buides
del que ja és prou habitual. Per una altra banda, amb virulència
vírica, a cada cantonada i reprenent la secular tradició
botiguera catalana, obrien els primers Tot a 100. Un tercer fenomen,
de forma gairebé irremeiable i sota diversos títols
d’un enginy poètic subtil (Supermercart, Hipermercart),
aflorà sincrèticament, fill, d’alguna manera,
dels dos anteriors: naixien els nous basars de l’art.
“El Basar del Xino és una contraoferta a aquest estil
mercantilista de mostrar art. En la seva segona edició,
a partir d’una brillant idea del David Tarancón,
vàrem omplir la sala de cordes verdes d’estendre
roba i penjàrem les creacions, sobre tela o paper, amb
les pinces corresponents.
|
