Presentació
Mescla de poesia i dibuix, aquest muntatge col.lectiu és
un dels més satisfactoris que he experimentat. Molts cops
les col.lectives són una miscel.lània d’estils
sota un epígraf més o menys general, massa propers
als que fèiem a l’escola: Les vacances o Un dia al
zoo. En aquest cas, tres artistes de pelatge divers, els germans
Serra, Toni i Anna, i jo mateix varem interpretar, cadascú
amb un estil diametralment oposat al dels altres, els poemes que
havien escrit els altres dos companys: Josep Illa i Ricard Salvador.
Aquesta és l’ocasió on començo a treballar,
deutor confés del meu admirat Joan Brossa amb la poesia
visual, els poemes objecte i l’experimentació amb
el relleu amb més intenció i profunditat. Tot això
incloent, un cop més, la paraula (la literatura i la gastronomia
són dos dels meus violins d’Ingres), en un altre
homenatge al no menys admirat René Magritte.
|
