Presentació
La política d’intercanvis de La Xina ha estat marcada,
més cops que el desitjats, pel signe fatal de la ingenuïtat.
Massa intercanvis (massa cavallerosament sempre som nosaltres
qui cedim primer l’espai) no han tingut contrapartida o
aquesta ha estat rara i magra. En el cas que ens ocupa, la ja
veterana Associació per a les Arts Contemporànies
H de Vic (sense h), ens envià tres artistes a qui nosaltres
no coneixíem. No obstant, de cara a exposar allà,
es va haver de fer una tria de sis elegits (amb el conseqüent
malestar tant per part dels descartats com dels escollits).
El factor que determinava passar el citat casting semblava respondre
al fet de tenir una obra més o menys irònica o graciosa,
qualificatiu aquest prou semblant al de fill de puta (un mateix
s’ho pot dir però no es tolera que ho faci un altre).
Sempre responsables vàrem intentar no defraudar les expectatives
ja de bon principi, és dir, des del títol. |
