El sempre inquiet Mario Martín regenta el “Centro de Arte Contemporánea” de Granada, actualment, em va comentar l’amic comú Xavier Motsalvatge, l’espai és més diàfan que el de l’antic emplaçament. Allí vàrem realitzar la segona exposició de la primera tourneé a nivell estatal de La Xina A.R.T.(veieu Exposicions col.lectives).
El tema que vaig triar per aquestes mostres (l’altre era a “El Purgatori” de València) va ser un clàssic de la pintura espanyola: la tauromàquia. Rivalitzant de forma tan pretensiosa com insensata amb artistes de la talla de Goya o de Picasso, vaig plantejar les diverses parts de la corrida, des de la sortida del cavall de l’agutzil fins a l’estofat de cua de brau, com si fos una mena d’història particular de la pintura, desordenada i incompleta, emprant lliurement el llenguatge o la tècnica de 36 artistes (36) que, si no ho van fer, podrien haver fet unes interessant sèries.