El trentè aniversari de l’Institut “Lo Pla d’Urgell” de Bellpuig va comportar tot un seguit d’actes de retrotransport al paradís perdut de l’adolescència, amb tanta càrrega de nostàlgia com de recuperació. Un dels vehicles més evidents que responien a aquesta descripció era la publicació d’aquest voluminós llibre.
Hi vaig participar amb l’article “Lo pla inclinat”, el qual, segurament influenciat pel sistema mètric decimal i per la tradició jueva i cristiana, vaig subdividir en deu apartats que corresponien a deu assignatures standard, des de les matemàtiques fins a les maries. Òbviament, la part més sentida era la que corresponia a la matèria de Dibuix (o Manualitats, o Educació visual i plàstica o, la meva parauleta favorita Pretecnologia), ja que era en aquelles aules on vaig prendre la determinació impertorbable de dedicar-me a allò tan inútil i imprescindible que en diem “Art”.