Presentació

Darrera mostra on es reincideix, de forma més aviat irònica, en allò que podrem anomenar ficció-conceptual. Pocs moviments artístics han buidat galeries i museus (més del que ja de per sí és prou habitual) com ho ha fet l’Art Conceptual. Quan un entra al MACBA de Barcelona o al Pompidou (o Beaubourg) de París o al Sofidú (tal com castissament anomenen els madrilenys al seu museu d’art contemporani) i es troba una barricada de fotocòpies abans de poder accedir a les sales d’exposicions arriba a una senzilla conclusió: malament comencem!.
Aquesta mena de muralla prèvia, on l’artista ha d’explicar, justificar o completar la seva obra plàstica, és cada cop més habitual en els espais expositius i, sobre tot, en els grans espais on ara toca reconsiderar la creació artística de dècades precedents. Aquest “Hipertext” (tal com ha batejat feliçment el meu amic Benxamín Álvarez) molts cops es un malt pretext per a fer disbarats plàstics diversos. Aquest muntatge pretén ser-ne un altre.