| Presentació
“Grandes Éxitos” sembla
el títol d’un recopilatori musical d’algun
cantant, definitivament oblidat. Aquesta mena de paròdia
de les grans retrospectives, que es munten quan sembla que l’homenatjat
ja no te res més a dir, ha estat el muntatge més
dificultós de tots els que he fet. El volum d’obra,
així com el fet de retrobar obres desperdigades, fer-ne
més d’una trentena de noves, ordenar-les a la galeria
amb la coherencia que sempre brinda el caos, etc., així
ho evidenciaven.
Es torna en aquest projecte a dos tema redundants i familiars:
la constatació d’una voluntària renuncia a
tenir un estil plàstic (propi, diferenciat, recognoscible
i, conseqüentment, no massa complex) per un costat i, per
l’altre, la revisió permanent de la imagineria i
la temàtica personals, intentant esquivar els topants que
suposen la nostàlgia (propensa a la repetició) i
sempre perillosa i inherent vanitat (omnia vanitas).
|
