Presentació

Els treballs de múltiple personalitat anteriors demanaven una necessària treva. Com el batec cíclic del cor, de les glaciacions o del mateix univers, la voràgine multiinstrumental de les dues exposicions precedents havia de donar pas a un treball més introspectiu, serè, silenciós i, alhora, més experimental. Pel sol fet de trencar una fórmula més o menys exitosa pagava la pena intentar-ho.
El color blanc (el color 0), del qual els esquimals en tenen 11 noms, el que representa la puresa en els vestits de les bodes paies i en els mocadors de les bodes gitanes o el que simbolitza (paradoxa cultural) el dol a la Xina (el pais, és clar) seria el pretext per treballar amb diversos llenguatges, cada cop més propers a l’escultura, des d’un mirall per a homes invisibles, a un vestit blanc autorrentable o un conill blanc d’ulls rojos que espera el seu sacrifici en una banyera.