|
L’Home boig
de La Fuliola és un dels personatges que tenen un
espai preponderant en els prestatges proustians de la memòria.
Una de les primeres sensacions de por (irracional, atàvica)
que tinc és el record d’aquell entranyable personatge
que apareixia a poble precedit d’un inexplicable, immediat
i efervescent anunci: -Que ve l’Home boig!
És, com en el cas de “El mapa del tresor”,
un altre retorn al paradís perdut. Aquest cop perfectament
guiat pels dos entusiastes indígenes d’aquest territori
que són els meus fills Raimon i Teresa, els quals van fer
els dibuixos murals amb retrats de monstres amb carbó i
diapositives enganxades. La sala del fons s’omplí
dels poemes objecte que cada cop van poblant més el meu
treball. En aquest cas, i fills possibles de la proposta que vaig
fer per a la col.lectiva “No®way”, es tracta d’un
assortit de poemes-maleta. |
