Una de les
coses més terribles dels casaments és haver de desfer-se
del regal recordatori amb que t’obsequien els nuvis. Podem
trobar tot un ventall de possibilitats més o moltíssim
més kitsch; rajoles decorades amb la fotografia
del futur matrimoni, termòmetres, escultures de Lladró,
trepitja papers, clauers, obridors d’ampolles en forma de
dofí, etc.
Quan a la Tresa i a mi ens va tocar passar tot aquest tràngol
terrible format per la cerimònia religiosa i la molt més
complexa cerimònia civil, vàrem decidir tirar-nos
de cap a la piscina i deixar que el cap del restaurant desplegués
tot el barroquisme desaforat, entre falla valenciana i “decorat
de l'Un, dos, tres”, que comporta aquella festa: des de
les bengales i la música lamentable a servir el peix dins
d’un gran tauró de fibra de vidre i resina de polièster.
No vaig claudicar, però, en el detall, i vaig fer 300 quadrets
com els que podeu veure aquí.
|
|