| L’artista
Sara Kipel té una biografia exemplar. Canària de
pares alemanys, treballa de jove amb César Manrique fins
que acaba barallant-s’hi per discrepàncies ecològiques
i conceptuals. Emigra (o retorna) a Alemanya, on forma part del
Partit Verd des dels inicis, coneixent el mestre Beuys, i on munta
òperes de carrer (Andreas und Ulrike) i d’altres
accions políticament compromeses i incorrectes. Torna a
les illes afortunades per enfrontar-se activament al projecte
d’Eduardo Chillida del buidat del volcà de Timanfaya.
Una artista conceptual completa, si no fos perquè és
fruit de la inventiva del Luís Casado i meva, que vàrem
escriure aquest impressionant currículum en una tarda (visiteu
www.laxinaart.org).
Aquest muntatge col.lectiu, que parteix d’una idea original
de José Antonio Troya, va omplir la sala amb totes les
propietats mobiliàries de Sara Kipel a mode de punyent
barricada cultural.
|
