De
les delicioses classes que l’antropòleg Alberto Cardín
ens donava a la facultat de Belles Arts, recordo especialment
la recomanació i els posteriors comentaris d’un llibre
que es deia El conocimiento del hombre. El volum tenia
capítols de títol tan suggerent com “Los hombres
son comestibles” o “La belleza se alcanza con el sufrimiento”.
Un dels articles, que parlava dels costums de les tribus africanes,
ens donà a conèixer “La casa de los solteros”,
cabana on anaven a viure els adolescents que havien deixat de
ser-ho.
Un pis d’estudiants és el símil més
proper dins de la nostra cultura. Després de viure amb
el Ramon Roig a l’Ático caótico, vàrem
muntar un pis al born, Pensión La Habana, on,
tota una colla de futurs artistes (pintors, fotògrafs,
músics) organitzàvem festes i exposicions permanents.
Valentín López, Anna Solé, Ton Sarri, Rosa
Carrera, el Ramon i jo vivíem en aquell fantàstic
pis.
|