Un
dels primers treballs veritablement col.lectius de La Xina. A
partir d’una idea germinal del Luis Casado i meva, vàrem
muntar “El Teorema de Parkinson-Richter”. Es tractava
d’omplir tot el terra de l’habitació d’hotel,
d’on se n’havien endut tot el mobiliari, de plats
blancs de plàstic que contenien, alternativament, com en
un fenomenal tauler d’escacs, flams i cervells.
Una primera idea pretenia posar-los damunt d’una superfície
que vibrés al compàs d’una música feta
expressament per l’acte (llavors estàvem en contacte
amb Fusilage records –veieu Exposicions Col.lectives).
Després d’algunes provatures al Convent de Sant Agustí,
es va desestimar aquesta proposta en favor de la més senzilla
(i, per tant, més rotunda) idea inicial. Els flams (que
eren del Lidel) van conservar-se perfectament; els cervells, tot
i ser semicongelats, els havíem de canviar cada dia. La
mostra va resultar un èxit enorme i inesperat.
|
