La
segona edició d’aquest certamen requeria un espai
més gran. Vàrem demanar a l’Ajuntament d’utilitzar
la cruïlla entre els carrers Fortuny i Xuclà. L’artista
Marcel.lí Antúnez en deixà una gran pantalla
plegable, al Servei Estació aconseguírem un gran
rotllo de moqueta i el meu exalumne Roger Canalias muntà
l’equip de so. La gentada que hi va participar va ser enorme,
fins a tal punt que, l’any següent, Xinacittà
s’independitzà (li vaig cedir graciosament el nom
a canvi d’algun royaltie per a La Xina).
A.P.Q.R. ha anat fent créixer aquest festival, que va nàixer
humilment a la nostra establia. De la nostra minúscula
sala ha passat a poder veure’s a les Festes de la Mercè,
als esdeveniments múltiples de l’Any del Llibre,
a Les Gandules del Centre de Cultura Contemporània,
al festival Loop de vídeo a Barcelona, a l’In-Somni
de Girona o al Rock’n’rostoll de Mallorca.
Esperem que la cosa pugui continuar molts anys i que, com el fill
pròdig, torni algun dia a casa a fer-nos una visita.
|
