Presentació

Al local que meu amic Raul Candales, àlies Rufus, regentava a la sempre castissa vila de Gràcia, s’hi reunia una assortida clientela i s’hi escoltava una música igualment heterodoxa i, potser per això, fantàstica. Allí vaig realitzar alguna de les mostres més experimentals de la meva carrera (“Rufusland”) i també un curiós experiment mural que abarcava des de la barra al mur frontal, incloent la màquina de tabac del bar (d’aquí el títol, manllevat del refranyer de la també sempre castissa vila de Madrid)
Com en moltes altres obres desaparegudes, que ens remiteixen pedantment al sentit efímer de l’existència, solament en resten alguns dels esbossos, que gairebé mai són semblants al resultat final, on l’atzar, el component físic, la improvisació, el cansament o la natural dispersió mental dels artístes són factors decisius per aconseguir sempre una obra nova.