Presentació

Quan era petit i tenia febre la meva mare em deixava estar al seu llit perquè pogués suar la malaltia. Era una habitació fosca, amb una petita finestra que donava a la cuina a nivell del terra (i des d’allí podies fer un bon salt fins el llit). Amb la porta mig oberta que donava al passadís, em dedicava a observar els dibuixos que la llum i la penombra anaven fent al sostre. Tot això barrejat i acolorit amb les al.lucinacions psicodèliques i policromes dels 40º de temperatura.
De més gran, ja al pis nou, m’agradava, a les migdiades, estar mirant les composicions geomètriques de petits cercles formades per la llum que es filtrava entre la persiana, no del tot tancada, i que variaven per qualsevol reflex quan passaven els cotxes. Ho mirava embadalit com devia estar-ho Marcel Duchamp quan mirava el moviment de les cortines que el va inspirar a l’hora de fer “Le Grand Verre” i com espero que ho estigués la Maria des del seu bressol.